La lluna, la pruna.....

A Sant Celoni tenim un metge que manarà molt!.
Aquest matí per la ràdio he escoltat com es muntava el xou de nomenar un nou govern, una nova oposició, i un nou no se que més. Ho dic perquè aquests i aquesta sobre tot noves, no estaran al govern, però han donat el govern.
Ens esperen quatre anys divertits.
Uns que manaran per primera vegada a l'Ajuntament, però en minoria.
Uns altres que manaven fins ara al llarg de molts i molts anys, i que a partir d'avui...
deixen de guanyar uns calerons que prou bé que els hi anava,
deixen de ser els amos del cortijo,
deixen de ser saludats pels aprofitats de torn,
deixen de manar a tota la penya dels treballadors i treballadores de la casa gran,
deixen de gratificar o penalitzar molt discriminadament a personal de la casa, i a entitats,
i ara no se'm acut res més.
Començo a tenir gana... i son! Merda a les 12 del vespre hem de ser a Breda a un bareto perque actuen uns Corbs... que diuen prometen!
Em criden per regar no ser quin hort d'uns veïns. Van fins!
Ui! la lluna. Ara comença a sortir. Aprofitaré aquesta estona tot sol per a xerrari una estona. Feia dies que no ens hi posàvem! . Tinc moltes coses per a explicar-li

He anat al sanatori dels morts

Hi he anat!
Tot ple de morts, de gent, de xoroll, de xivarri.
El nom és com el d'aquí. SANATORI! Potser..., canvia una lletra.

Semblava una fàbrica amb tot de torns. Entrava molta gent. No paraven d'arribar, algunes semblava que estrenant modelets, d'altres ploroses.... Tothom però, sorollós. Quan estava ja gairebé ple els hi obrien una sala on tots hi anaven com si els empenyessin. Uns paios vestits de negre els tancaven a dintre i per sota la porta veia i sentia llums, música i un só monòton!. Després tot s'acabava i al cap d'una estona tornava a venir molta gent, i es repetia el procés.

Què se'n feia de tota la gent que entrava a la sala no ho sé!. Tinc la sensació però que ni havien alguns que repetien. Nosaltres mentrestant estàvem en uns habitacles petits que donaven a la sala d'espera sorollosa, envoltats pels nostres morts i pel xivarri que ens envoltava.

Després he descobert que tota aquesta gent sortia per un altre porta. També he vist que a la sala hi havia un mort!. Aquest murri però surt en cotxe. La resta a peu. M'hi he acostat i no he conegut a ningú. Jo coneixo a molta gent i avui no he conegut a ningú. El cert és que els entenia perfectament.
He volgut que veiessin que era un d'ells, i he fet servir allò de.... tu vens de part del nuvi o de la núvia.... m'han mirat d'una manera estranya i s'han girat d'esquena. Jo m'he dit. No t'han entès. He anat a un altre grup i els hi he dit... venis de parte del nóvio o de la novia..., una dona s'ha posat a plorar! Es deu haver emocionat!. M'he sentit incòmode però, tothom anava tant mudat, i jo amb espardenyes i pijama.
Decidit, vaig a buscar el tratjo dels diumenges i me n'hi entorno. Abans he vist uns llibres on la gent hi dibuixava coses. M'enduré també l'estuig dels retuladors de colors.

Maku maku l'italià

Una leggenda racconta che in tempi assai remoti accadde che una merla bianca, assieme ai suoi candidi piccoli, vagasse in una notte gelida, ormai allo stremo delle forze.

Aveva più volte tentato di trovare riparo ma sempre senza successo. Le forze della famigliola pennuta erano ormai esaurite e stavano per soccombere al freddo implacabile.

Fortunatamente mamma merla vide del fumo salire da un comignolo e decise di condurre i suoi piccoli in quella direzione, per cercare un poco di calore.

Finalmente riunita in un caldo rifugio, la famiglia distrutta dalla fatica e dal freddo, rimase addormentata per tre giorni e altrettante notti.

Al risveglio si trovarono tutti di un bel colore nero a causa del fumo che era salito dal camino.

Da allora, aggiunge la leggenda, quei merli, unici sopravvissuti a quel terribile inverno, generarono solo discendenti neri.

M'acaben de dir que s'ha mort la mare d'una amiga meva. Donada la situació de la meva amiga, crec que ho haurem de celebrar. Ella sola, i sa mare amb el cap a la lluna, ingressada sense conèixer a ningú i lligada per que sinó de tant en tant es feia mal. Avui demanaré cava!
Osti! porto tot el dematí muntant una lona per fer ombra, ves per on, no se us havia acudit, oi?. Sota unes moreres volen posar-hi una hamaca i ara em trobo que està plé d'uns bitxos molt petits vermells. Jo els esclafo i quedo ben tacat de vermell. Es divertit. Després els hi dic que m'he fet sang! Que burros!.
Les moreres fan un fruit molt dolç. Ara que es posa vermellós no paren de venir merles a menjar-ne. M'han dit que per a elles es com si s'emborratxessin!. El cert és que no paren de venir ocells de tota mena. Em fa mal la panxa. Ahir vespre vaig agafar una bossa de cacahuets i gairebé me'ls acabo. He enterrat les esclovies per que no se'n enterin. M'acaben de passar que a Sant Celoni la CUP farà alcalde al convergent. Els sociates deuen estar cabrejadíssims. Estic fent neteja!!!!!!!!!