Miracle!

Ja em teniu el passat dilluns 10 d'octubre a les 9 del vespre, escoltant ràdio Sant Celoni. Què passava a aquelles hores?. Fins i tot tenia la tele tancaaada!.
Doncs, ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Celoni per a debatre una modificació de crèdit per un import de 842.000 euros. Pasta gansa, oi?.
I pel que sembla, la majoria d'aquests calés eren per a pagar factures d'enguany. Ai mare!. Veig que ja fan com nosaltres, treure diners dels estalvis per a salvar el dia a dia.
I com s'ho van fer els nostres “electes”?...
A l'anterior ple acordaren deixar aquest punt sobre la taula, reunir-se tots els grups polítics, debatre i intentar consensuar-ho. Què maco!. Com a ciutadà celoní, em vaig sentir molt orgullós dels nostres polítics!. En temps de crisi, tothom hi ha de ficar el coll i deixar-se de partidismes.
Pel que vaig sentir però el passat dilluns, aquesta reunió no és va arribar a fer mai -si no ho vaig entendre malament-. PSC, CiU i la CUP es varen dedicar a treballar en les seves propostes. I com reconeixia la CUP a enviar-les a la resta de grups fins i tot el mateix diumenge, un dia abans del ple.
... Entenc el populisme del PSC, no proposant cap retallada per no fer-se malveure davant dels seus “clients”. És més còmode que es mullin els altres!.
... Entenc la política de pals a les rodes que CiU anirà fent al llarg d'aquests 4 anys. Prou que ho varen patir quan manaven també amb minoria. Vendetta!!!
... Entenc a la CUP que ja s'ha fet gran i es comporta com un partit més... no han exigit el debat, reunió, consens, previ al ple!... prefereixen el joc de majories i minories, de fer saber a tothom que tenen la clau, enlloc de fer de pal de paller!... han picat l'am i ara són ells els dolents de les retallades aprovades!.. I què?. Han triomfat!. S'ha aprovat la seva proposta!
I ... entenc a ICV pagant la novatada, reclamant aquest treball conjunt i creient encara que regidors i regidores deixaran aparcades les seves “sigles” i faran pinya per a tirar endavant aquest Ajuntament. Pobrets!. Ja n'aprendran!
Caram!. Si ara resulta que ho entenc tot!. Miracle!. Miracle!

La Hispanidad!

LA MALA REPUTACIÓN

En mi pueblo sin pretensión
Tengo mala reputación,
Haga lo que haga es igual
Todo lo consideran mal,
Yo no pienso pues hacer ningún daño
Queriendo vivir fuera del rebaño;
No, a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
No, a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos todos me miran mal
Salvo los ciegos es natural.

Cuando la fiesta nacional
Yo me quedo en la cama igual,
Que la música militar
Nunca me pudo levantar.
En el mundo pues no hay mayor pecado
Que el de no seguir al abanderado
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos me muestran con el dedo
Salvo los mancos, quiero y no puedo.

Si en la calle corre un ladrón
Y a la zaga va un ricachón
Zancadilla doy al señor
Y he aplastado el perseguidor
Eso sí que sí que será una lata
Siempre tengo yo que meter la pata
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Tras de mí todos a correr
Salvo los cojos, es de creer.

Ya sé con mucha precisión
Como acabará la función
No les falta más que el garrote
Pa' matarme como un coyote
A pesar de que no arme ningún lío
Con que no va a Roma el camino mío
Que a le gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Que a le gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Tras de mí todos a ladrar
Salvo los mudos es de pensar.

Georges Brassens

Líbia!

Sembla que ja no es parla tant de Líbia. Només ens falta agafar al criminal d'en Gadafi. Per sort la població civil ha comptat amb el nostre recolzament. Tothom sap que som uns grans defensors de “la primavera àrab”. Per això seguim donant suport al rei Mohammed del Marroc, un gran defensor de les democràcies àrabs. Per això donem suport al Consell Nacional Libi de Transició. No fos cas que passes com a Tunísia i Egipte que pel seu compte varen intentar elegir ells mateixos als seus governants que no eren amics nostres. I ells que saben pobrets!.
Per fi, ens podrem apoderar dels fons enormes que el govern libi tenia invertit al Banc del Sur, banc que finançava projectes al Tercer Món. Ara tot tornarà a la normalitat. Restablirem el monopoli del Banc Mundial i del FMI.
A més, els que protegim al poble libi som els de la OTAN. Només faltaria que haguéssim de dependre de l'ONU. I sort en tenim de l'ajuda nord-americana. Portem ja més de 30.000 bombes llançades sobre Líbia, moltes d'elles provinents de l'ajuda americana. Com deia, seguim protegint a la població civil. Al menys als que quedin vius. I es que ja li dèiem a n'en Gadafi. Has de formar part de l'OTAN. I ell, res de res. Què havíem de fer, sinó?. I el petroli?. En Gadafi i els libis, controlant el seu petroli. Però què saben ells?. Ara per fi, BP, Total, Exon i petrolis de Quatar podran gestionar tot aquest immens petroli libi.
I la idea subversiva d'en Gadafi que pretenia lliurar-se del dolar i de l'euro i crear una nova moneda pels paísos àrabs i africans?. On ses vist?. Bé hem de protegir a l'euro, no?. Espanya i els demés paísos de la zona euro no ens ho podem permetre!.
Així doncs, el petroli i els diners ara ja estaran segurs a les nostres mans, es a dir, en mans dels que posarem al govern, vull dir, dels que elegiran els libis. I a més, per a protegir-los instal·larem una base de l'OTAN a Líbia.
I tot tornarà a la normalitat!