dissabte, 7 de març del 2009

Somiem?


Demà, Dia Internacional de la Dona Treballadora!
No deixa de ser trist que la dona formi part d'un col.lectiu “encara” tocat.
Encara algunes dones cobren menys que els homes per la mateixa feina. I encara la majoria de dones han de conciliar vida laboral amb vida familiar. O dit d'una altra manera... segueixent portant el pes de les feines domèstiques.
I tot i que, tot això està canviant, malauradament encara es necessari recordar aquestes injustícies.
Be, com que no es tracta de fer un llistat de greuges, i donat que estem aprofitant la mitja part del Barça – Atlètic (2 a 0) per donar suport a les dones, tornem amb els companys a seguir veient el Barça.
Per cert, on son les dones?. Aquí veient el Barça no en tenim ni una!

dijous, 5 de març del 2009

Poble descregut!


Ens han passat informació sobre casoris a Sant Celoni al llarg de l'any passat.
Va, farem safareig!
Doncs si, la gent es segueix casant!.
104 casaments al 2008!
Crisi però en casaments canònics. Només 16!
Poble descregut!. 88 casaments civils, en canvi!
Tots a l'infern!.
Que no sabeu que viviu en pecat?
I no diríeu pas, quina es la mitjana d'edat d'aquest jovent: 32 anys per les núvies i 34 pels nuvis.
Granadets, eh!.
Deu ser que a casa amb els papes s'hi està molt bé, no?. O, tal com està tot, ja ens direu qui s'embolica a muntar un pis?.
Deu ser per això mateix que de separacions i divorcis l'any passat... n'hi un!
Sembla ser que hem substituït el casament de per vida que ens manava l'església, pel casament de per vida que ens mana la hipoteca!

diumenge, 1 de març del 2009

Poderoso Caballero es Don Dinero!


Deu ser pel temps, però avui ens hem aixecat neurofilosofictrascendentals!.
Quin sentit té... on anem... què hi fem... no tinc un duro...
Per què cada setmana trec, no la grossa sinó calés per buscar la grossa?
Per què el govern dona diners – nostres per cert – als bancs, i quan nosaltres anem al banc a demanar un crèdit no veiem ni cinc?
No serà perquè els que governen pertanyen a algun partit polític que – casualment - està en mans dels bancs pels crèdits concedits?
Què passaria si els bancs exigissin als partits polítics els diners que els hi deuen?
Qui segueix tenint la paella pel mànec en aquest sistema capitalista?
Ja ho deia en Quevedo... “poderoso caballero es don dinero”