Hostes vingueren que de casa ens tragueren!
A la nostra escala hi han arribat nous veïns. De fet, a la nostra escala nosaltres som els darrers veïns de casa, de tota la vida.
Al començament ens feia gràcia!. Ei!, que som d'esquerres, solidaris i ciutadans del món, eh!
Hores d'ara però, el seu desconeixement per les normes de convivència entre veïns, ens està atacant els nervis!. Ja entenem que no hi estaven acostumats, però...
Al nostre poble amb tot d'urbanitzacions, els nouvinguts ja sumen més que no pas els del poble. Fins i tot ja manen a l'Ajuntament, i ens estan imposant la seva voluntat!
I lo més fotut, es que els que varen crear aquestes urbanitzacions eren els de casa, els de tota la vida!
Al nostre país, els nouvinguts no tan sols s'han apoderat de les nostres terres, sinó que ni ens hi volen, ni permeten que puguem guanyar-nos-hi la vida.
Han creat un Estat a casa nostra. Ens miren amb menyspreu. Ens volen imposar el seu sistema polític i les seves costums, a canvi - tant sols -, de renunciar a les nostres tradicions, a la nostra cultura, i al nostre dret a la terra!.
Per què és més fàcil aprendre a odiar al que no és com tu, que no pas aprendre a conviure?.
Per què costa tant posar-nos d'acord amb unes normes de convivència que integrin la riquesa dels de casa i dels de fora?.
Tolerància!. Maleïda paraula!. Preferim dir, jo tolero la teva existència.... desgraciat!.
(Nen, això que m'has passat no és tabac, oi?. Quina empanada mental més bestia!)
