Hi he anat!
Tot ple de morts, de gent, de xoroll, de xivarri.
El nom és com el d'aquí. SANATORI! Potser..., canvia una lletra.
Semblava una fàbrica amb tot de torns. Entrava molta gent. No paraven d'arribar, algunes semblava que estrenant modelets, d'altres ploroses.... Tothom però, sorollós. Quan estava ja gairebé ple els hi obrien una sala on tots hi anaven com si els empenyessin. Uns paios vestits de negre els tancaven a dintre i per sota la porta veia i sentia llums, música i un só monòton!. Després tot s'acabava i al cap d'una estona tornava a venir molta gent, i es repetia el procés.
Què se'n feia de tota la gent que entrava a la sala no ho sé!. Tinc la sensació però que ni havien alguns que repetien. Nosaltres mentrestant estàvem en uns habitacles petits que donaven a la sala d'espera sorollosa, envoltats pels nostres morts i pel xivarri que ens envoltava.
Després he descobert que tota aquesta gent sortia per un altre porta. També he vist que a la sala hi havia un mort!. Aquest murri però surt en cotxe. La resta a peu. M'hi he acostat i no he conegut a ningú. Jo coneixo a molta gent i avui no he conegut a ningú. El cert és que els entenia perfectament.
He volgut que veiessin que era un d'ells, i he fet servir allò de.... tu vens de part del nuvi o de la núvia.... m'han mirat d'una manera estranya i s'han girat d'esquena. Jo m'he dit. No t'han entès. He anat a un altre grup i els hi he dit... venis de parte del nóvio o de la novia..., una dona s'ha posat a plorar! Es deu haver emocionat!. M'he sentit incòmode però, tothom anava tant mudat, i jo amb espardenyes i pijama.
Decidit, vaig a buscar el tratjo dels diumenges i me n'hi entorno. Abans he vist uns llibres on la gent hi dibuixava coses. M'enduré també l'estuig dels retuladors de colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada