Sonats!

Culpa vostra!
Vàrem anar a veure al psiquiatre més que res per a comentar-li el que passa amb aquest bloc.
No preteníem pas treure-li la feina, tot i ser conscients que per a més d'un, desfogar-se aquí li estalvia anar a alguna sessió de teràpia. Siguem francs!
No ens pensàvem però, que el psiquiatre s'ho prengués tant a la valenta.
Ens va fer llegir tots els comentaris que ens envieu i.... varem petar!. ,
Camisa de força, tranquil·litzants, descàrregues elèctriques, ... fins i tot el comptador del bloc s'ha fos, en fi, seguim amb ansiolítics però, ens en hem sortit!.
Sort de la maria, a Deu gràcies!.
Per no recaure altra vegada, tan sols hi hem trobat una sortida.
Aconseguir que els comentaris es publiquin amb algun nick, pseudònim, o amb el vostre nom pels mes agosarats.
Creiem que comentaris anònims no ajuden als no iniciats, o als no colegues a entendre massa vegades de quin pal va més d'un.
Com ho veieu?.
Us convidem a entrar els vostres comentaris signats a partir de la propera vinyeta!
Va, ja ho hem dit!. Passa'ns una calada, que ens hem posat molt nerviosoossss!!!!!!

MMMaaaaauuuuu!

MMMaaaaauuuuu!.
Diuen que les famílies només es barallen quan hi ha diners pel mig. Tota manera sembla mentida que els humans sempre tinguem que entrebancar-nos dues vegades – com a mínim – amb la mateixa pedra!.
No recordeu – ja més de 10 anys enrera -uns problemes amb diners en metàl·lic que també van desaparèixer del mateix indret?.
Nosaltres no parlarem dels autors d'aquesta darrera sostracció. Entre d'altres motius, per què no ens pertoca, i per què no en tenim ni idea.
Sí que podem parlar però, del protocol de retirada de diners que sembla ser, no s'ha seguit – pel que hem llegit -.
“La ocasión hace al ladrón” diuen... NO estaria de més que cadascú assumís la seva responsabilitat!.
Seria estrany... però, sempre hi ha d'haver una primera vegada!