Euskal Herria!

Ja tenim als “experts internacionals” donant-nos lliçons de com hem d'acabar amb ETA.
Una colla de criminals que defensen la lluita armada com a eina per aconseguir la independència de “las Vascongadas”.
A veure si ens entenem!. L'ús de la violència en un Estat democràtic només està en mans de les forces de seguretat de l'Estat!. I pretendre que anteposin la defensa del que es just davant de la legalitat vigent serà sempre una entelèquia.
Per sort en el cas de Catalunya, podem respirar tranquils!. El conseller Felip Puig, ho té molt clar!.

I els estrangers més valdria que parlin del que saben. Per que ja em direu que saben els de Nacions Unides quan critiquen l'actuació de l'Audiència Nacional en matèria antiterrorista. Com quan apliquen el règim de detenció incomunicada als sospitosos... I si s'equivoquen de tant en tant, què?. “Errare humanum est”. Tot sigui per preservar la nostra unitat nacional.
I que quedi clar!. Espanya no és un invent. “España somos nosotros, nuestros antepasados y todos los que hemos forjado esta gloriosa Nación”. Uf!. Que descansat que he quedat!.
I tornant a las Vascongadas. Què pretenen ara, acabant amb ETA?. Crear més atur?. Deixar a tot aquest munt de guardaespatlles i escoltes al carrer?.
I al meu amic, en Mayor Oreja que és propietari de empreses de seguretat... què!. Apa, a acomiadar gent, no?. I de què viurà!.
... Sort que el 20-N està al caure!.

Miracle!

Ja em teniu el passat dilluns 10 d'octubre a les 9 del vespre, escoltant ràdio Sant Celoni. Què passava a aquelles hores?. Fins i tot tenia la tele tancaaada!.
Doncs, ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Celoni per a debatre una modificació de crèdit per un import de 842.000 euros. Pasta gansa, oi?.
I pel que sembla, la majoria d'aquests calés eren per a pagar factures d'enguany. Ai mare!. Veig que ja fan com nosaltres, treure diners dels estalvis per a salvar el dia a dia.
I com s'ho van fer els nostres “electes”?...
A l'anterior ple acordaren deixar aquest punt sobre la taula, reunir-se tots els grups polítics, debatre i intentar consensuar-ho. Què maco!. Com a ciutadà celoní, em vaig sentir molt orgullós dels nostres polítics!. En temps de crisi, tothom hi ha de ficar el coll i deixar-se de partidismes.
Pel que vaig sentir però el passat dilluns, aquesta reunió no és va arribar a fer mai -si no ho vaig entendre malament-. PSC, CiU i la CUP es varen dedicar a treballar en les seves propostes. I com reconeixia la CUP a enviar-les a la resta de grups fins i tot el mateix diumenge, un dia abans del ple.
... Entenc el populisme del PSC, no proposant cap retallada per no fer-se malveure davant dels seus “clients”. És més còmode que es mullin els altres!.
... Entenc la política de pals a les rodes que CiU anirà fent al llarg d'aquests 4 anys. Prou que ho varen patir quan manaven també amb minoria. Vendetta!!!
... Entenc a la CUP que ja s'ha fet gran i es comporta com un partit més... no han exigit el debat, reunió, consens, previ al ple!... prefereixen el joc de majories i minories, de fer saber a tothom que tenen la clau, enlloc de fer de pal de paller!... han picat l'am i ara són ells els dolents de les retallades aprovades!.. I què?. Han triomfat!. S'ha aprovat la seva proposta!
I ... entenc a ICV pagant la novatada, reclamant aquest treball conjunt i creient encara que regidors i regidores deixaran aparcades les seves “sigles” i faran pinya per a tirar endavant aquest Ajuntament. Pobrets!. Ja n'aprendran!
Caram!. Si ara resulta que ho entenc tot!. Miracle!. Miracle!

La Hispanidad!

LA MALA REPUTACIÓN

En mi pueblo sin pretensión
Tengo mala reputación,
Haga lo que haga es igual
Todo lo consideran mal,
Yo no pienso pues hacer ningún daño
Queriendo vivir fuera del rebaño;
No, a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
No, a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos todos me miran mal
Salvo los ciegos es natural.

Cuando la fiesta nacional
Yo me quedo en la cama igual,
Que la música militar
Nunca me pudo levantar.
En el mundo pues no hay mayor pecado
Que el de no seguir al abanderado
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos me muestran con el dedo
Salvo los mancos, quiero y no puedo.

Si en la calle corre un ladrón
Y a la zaga va un ricachón
Zancadilla doy al señor
Y he aplastado el perseguidor
Eso sí que sí que será una lata
Siempre tengo yo que meter la pata
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Tras de mí todos a correr
Salvo los cojos, es de creer.

Ya sé con mucha precisión
Como acabará la función
No les falta más que el garrote
Pa' matarme como un coyote
A pesar de que no arme ningún lío
Con que no va a Roma el camino mío
Que a le gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Que a le gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Tras de mí todos a ladrar
Salvo los mudos es de pensar.

Georges Brassens

Líbia!

Sembla que ja no es parla tant de Líbia. Només ens falta agafar al criminal d'en Gadafi. Per sort la població civil ha comptat amb el nostre recolzament. Tothom sap que som uns grans defensors de “la primavera àrab”. Per això seguim donant suport al rei Mohammed del Marroc, un gran defensor de les democràcies àrabs. Per això donem suport al Consell Nacional Libi de Transició. No fos cas que passes com a Tunísia i Egipte que pel seu compte varen intentar elegir ells mateixos als seus governants que no eren amics nostres. I ells que saben pobrets!.
Per fi, ens podrem apoderar dels fons enormes que el govern libi tenia invertit al Banc del Sur, banc que finançava projectes al Tercer Món. Ara tot tornarà a la normalitat. Restablirem el monopoli del Banc Mundial i del FMI.
A més, els que protegim al poble libi som els de la OTAN. Només faltaria que haguéssim de dependre de l'ONU. I sort en tenim de l'ajuda nord-americana. Portem ja més de 30.000 bombes llançades sobre Líbia, moltes d'elles provinents de l'ajuda americana. Com deia, seguim protegint a la població civil. Al menys als que quedin vius. I es que ja li dèiem a n'en Gadafi. Has de formar part de l'OTAN. I ell, res de res. Què havíem de fer, sinó?. I el petroli?. En Gadafi i els libis, controlant el seu petroli. Però què saben ells?. Ara per fi, BP, Total, Exon i petrolis de Quatar podran gestionar tot aquest immens petroli libi.
I la idea subversiva d'en Gadafi que pretenia lliurar-se del dolar i de l'euro i crear una nova moneda pels paísos àrabs i africans?. On ses vist?. Bé hem de protegir a l'euro, no?. Espanya i els demés paísos de la zona euro no ens ho podem permetre!.
Així doncs, el petroli i els diners ara ja estaran segurs a les nostres mans, es a dir, en mans dels que posarem al govern, vull dir, dels que elegiran els libis. I a més, per a protegir-los instal·larem una base de l'OTAN a Líbia.
I tot tornarà a la normalitat!

¡Viva el Ejército!

Visca en Zapatero!
M'escolto a mí mateix, i ni m'ho crec. Però nois, per fi ha obert els ulls. La base naval de Rota tindrà 1.300 militars americans i 4 vaixells de guerra. I sense passar pel Parlament. Així m'agrada!. Encara m'hauré de fer socialista. (Es broma, eh!).
I mira que recordo aquell disbarat quan deien... OTAN, NO!. Per sort, els hi hem fet veure la llum. A més, ara que els americans reduiran les seves despeses militars, Espanya podrà agafar més influència. Amb més despesa militar i ocupant el lloc que ens pertoca com a potència europea. ESPAÑA!, ESPAÑA!.
Només trobo a faltar el retorn del servei militar obligatori. Sabeu com es reduiria el nombre de parats?. A veure si en Rajoy s'apunta al carro.
VIVA EL EJERCITO!

Al·leluia!

Tot i que ja estava perdent l'esperança. Gràcies a Déu, tot arriba!.
Per fi han arribat els terratrèmols financers, alimentaris, i socials. La riquesa i els recursos no podien de cap de les maneres seguir en mans de la majoria de la població.
Ja sé que l'FMI i el Banc Mundial fan el que poden per a provocar cada vegada més desigualtats entre rics i pobres, però s'ha vist que no n'hi havia prou. Ara en canvi, sí podem afirmar que el poder financer s'ha imposat al poder polític. Al·leluia!. Em creia que no arribaria mai!.
L'Estat que fins ara protegia als ciutadans -classe mitja i demès púrria- està deixant d'existir. La democràcia i la classe política no funcionen.
Ha arribat l'hora de recuperar el que ens pertoca!.

yankeesss!!!

Quina vergonya!
Els Estats Units d'Amèrica, país d'oportunitats i llibertats, i bastió del neoliberalisme, també ha caigut en mans dels indignats!. No m'ho puc creure!.
Per sort, allà les forces d'ordre públic no s'estan de romanços. Sembla ser que d'una sola tacada ja n'han detingut a 700. Però que és pensen?.
Que el Congres vulgui tallar els fons a l'Assegurança Social, no és cap excusa. Nois, que estem en crisi!. I que perdis la feina, que et treguin de casa teva perquè no pots pagar, que l'educació i la sanitat funcionin cada vegada pitjor... QUÈ!. Doncs com a tot arreu. A encomanar-se a Déu, i a resar, descreguts!. Que ja ho diu l'Església... hem vingut a aquest món a patir!.
Sort en tenim però, que la majoria de mitjans de comunicació amaguen aquestes notícies. Imagineu-vos què passaria si expliquessin la veritat. Un caos!. En canvi, -molt assenyadament- només es dediquen a ficar-nos la por al cos. I ja se sap, la por ens paralitza!.
Apa, engegueu la tele, poseu tele 5 i deixeu de donar-hi voltes. Que per pensar ja tenim als polítics, banquers, inversionistes i demés gent preparada. I aquests sí que en saben!

okupes!!!!!

3.264 pisos buits de protecció oficial!. On ses vist, això!.
I el tripartit volia fer encara un munt de pisos nous – com a Sant Celoni que en volien fer més de 1200 a Can Riera de l'Aigua -. I el que és més greu, estan buits perquè el preu de venda al públic era més car que els del mercat lliure. I, sincerament, què us esperàveu!. Estem en crisi, nois.
Els polítics necessiten fer diners i per altra banda donar feina als funcionaris que amb la seva burocràcia han impedit que s'ocupessin. Però pel que es veu, tot canvia!. Ara ho pensen simplificar tot i posar-los a lloguer a preus baixíssims!. Molt malament!. Ara s'ompliran en un tres i no res, i els pobres promotors i bancs es quedaran sense els guanys que tant necessiten. Sort que el “papa” govern de torn, els ajuda amb els nostres diners, que sinó!.
Diuen però, que abans hauran de fer fora a tota una colla d'okupes -famílies a l'atur, deshauciats pels bancs, amb criatures...- que només per “molestar” a les administracions han decidit anar a viure en aquests pisos buits construïts també amb els seus impostos. Mira que en són de dolents, eh! aquests okupes!.
Clar que, si jo pago 800 euros pel meu pis i em costa arribar a final de mes, i els que sortiran els llogaran per 200, com ho podré fer per aconseguir-ne un?.

Per Catalunya!

La Conselleria de Benestar i Família de CiU ha fet un altra pas endavant per a consolidar els valors de les famílies com a eix, com a puntal de Catalunya. Perquè... on millor que a casa per a cuidar als avis, i als parents discapacitats.
Aquests són valors que s'estaven perdent!. I la solució ha estat ben senzilla -sembla mentida, com no no havien vist abans-. Han decidit congelar durant dos mesos el pagament a les residències d'avis i de discapacitats. Els felicitem!.
Després de les retallades en educació i sanitat, ara tocava al “Tercer Sector”, com se'l anomena. Ara només ens caldrà canviar el nom de “Serveis Socials” pel de “Beneficència” -com abans- i així poder donar feina a tot un ventall de senyores convergents, muntant taules per a recollir fons per als més desfavorits. Què maco!!!!. Com ho enyoràvem!!!.
Un darrer detall però. Espero que el govern recolzi decididament aquestes mesures, i ompli els pobles de bancs. Cal que tota aquesta colla d'avis i discapacitats tornin a omplir carrers i places amb la seva presència, tot fent-la petar i donant la imatge de “tipisme nacional” tant característica d'anys passats.

matem al missatger?

Ai mare!. Quin disgust!.
La BBC ha entrevistat a un agent de borsa que prediu l'enfonsament de de l'euro, de la borsa i dels estalvis de tothom.
Quin xicot més dolent, oi?. Qué us sembla?, matem al missatger?.
Perquè... els nostres polítics que no paren de dir-nos que hem de posar més diners -els nostres diners- a la gran banca, que per acabar amb els acomiadaments hem d'apropar-nos cada vegada més a l'acomiadament lliure. (Tot sigui per crear més llocs de treball amb sous de misèria!).
Que hem de deixar que els mercats s'auto regulin, que hem d'apretar-nos el cinturó i acceptar cada vegada més retallades socials... tots aquests, no tenen cap culpa de res, oi?.
Saps què?. Vaig a engegar la tele, i amb “el mando” a la mà, veuré si trobo alguna cosa que hem faci oblidar al bocamoll amb que m'he convertit. No fos cas que algú se li acudeixi que hem de deixar el sofà i fer alguna cosa. Deu nos en guard!

Anem de Tribunals!

Fort! Fort! Fort!
El Tribunal Constitucional s'ha carregat “la justa, democràtica i imparcial” sentència del Tribunal Suprem.
Quí ens ho tenia que dir!
Sort, Bildu!
(publicat a l'Actualitat del Baix Montseny
divendres 6 de maig de 2011)

Ai, la benzina!

Ara toca 110 km/h!.
Diu el govern que així estalviarem un 15% en benzina.
Voleu dir que no ens motiva més l'increment continuat dels preus dels carburants?.
Nosaltres ara, ja només traiem el cotxe quan plou. Així ens estalviem també el portar-lo a rentar. Estalvi, estalvi....
I quants calés fa el govern amb la benzina?.
Sembla ser que per cada litre; es a dir, uns 1,37 euros; l'Estat se'n endú 37 cèntims.
Què, doncs?. Serem solidaris amb l'Estat o amb la nostra butxaca?
Caram, amb els impostos indirectes!

Com passa el temps...!

Ostres!
30 anys ja, del 23 F!
30 anys d'un frustrat cop d'estat.
30 anys d'una por permanent a tota aquella colla que vestien d'uniforme.
I més de 33 anys de “La Torna” dels Joglars. Els que varem tenir la sort de veure'ls a Granollers, no ho oblidarem mai. La mobilització posterior amb el lema “Llibertat d'expressió” va marcar un abans i un després en el camí d'Espanya cap a la democràcia.
Bé, potser hauríem de parlar de “partitocràcia” en el nostre cas... però aquesta és una altra història.

Amb el lliri a la mà!

Ara toca rentar la cara al primer món.
Les ex-colònies volen més llibertat i poder decidir sobre el seu futur.
Les riques dictadures cauran finalment?.
Pesarà més la democràcia i la llibertat que no pas els interessos militars i econòmics?.
Saps què?. Els hi donarem un vot de confiança.
Deixarem el lliri i avui ens posarem devots i creuerem amb la bona voluntat dels nostres governs... no fos cas que fruit de la desesperació omplissin el mediterrà de pateres!.

Tros d'home!

Ens ha deixat en Santi Santamaria!.
GRAN en majúscules i en tots sentits!
I tot i no ser clients de Can Fabes – la butxaca, ja se sap -, li hem de reconèixer que sempre ha portat el nom de Sant Celoni amb orgull arreu del món.

Com deia un epitafi famós... “Sembla que s'ha anat, però no!

Va de Sants!

Avui, dia dels enamorats!
Calla!. Que a Catalunya no ho celebrem fins Sant Jordi!.
I després direm que Espanya no ens estima!.
Clar!. Venen tots els polítics espanyols a casa nostra amb el ram a la mà i amb les seves postaletes de San Valentín, i nosaltres ni cas.

On trobo un monestir?

Qui deuen ser aquest parell que parlen...?

-Has de fer un pla d'austeritat!
+I tu, més!
-Retalla despeses i apuja impostos!. Una idea, tan sols, eh!
+Tindreu barra!. Amb el dèficit fiscal que tenim, com us atreviu a exigir-nos més esforços!. Si a més, vosaltres no apliqueu cap pla d'austeritat!
-Si, però som els que tenim els diners!
+Doncs ja veureu si els diputats catalans fem pinya i plantem cara a Madrid!
-Qui?. Parles dels del PP?, o del Tripartit?. Bé, potser si que ara que ja no governen, ERC i ICV poden ser més exigents. Clar, ja no estan entretinguts legislant Catalunya amb el nostre suport.
+Si, però els del PSC...
-Portant-se bé amb el papa PSOE. Bona canalla aquest noiets del PSC.
+Així doncs, negociem?. A CiU ens aniria bé... pel bé de Catalunya, eh!

Cultura Popular?

Ja tenim aquí la programació “Entre Festes” a L'Ateneu celoní.
I com diu l'Alcalde... pensada per a diferents públics i diferents edats.
I a preus populars, suposo!.
Com?. 12 euros per espectacle?. 24 euros la parella?. Caram! amb els preus populars...
Però calla, que hi han descomptes. Veja'm que trobem per un aturat de cinquanta...
Res!. Entre 30 i 65 anys a gratar-se la butxaca. Llàstima que la tingui tant buida hores d'ara.
Està vist que aquesta programació no està pensada pel meu col·lectiu.
Però no tot està perdut, Trocateatre i el grup de teatre de l'Esplai cobren 5 euros!!!!.
Home, això ja és una altra cosa. Aquests sí que han entès que la cultura ha d'estar a l'abast de tothom.
Curiós, el tarannà dels nostres polítics i tècnics de cultura!
Acostem la cultura a la gent, o seleccionem a la gent que té dret a la cultura?.
I amb els preus “polítics” vigents, l'opció que han pres “canta” descaradament.
Ens haurem de quedar a casa... i així no gastarem.
No, si encara haurem d'estar-lis agraïts!

Desmuntant en Saura (1)

Ja tenim a n'en Felip Puig fent de les seves.
Canvien les senyals verticals per a poder córrer més als accessos de Barna, i per culpa de l'anticicló -versus contaminació- mantenen la prohibició a les senyals lluminoses.
Haurem d'esperar a que plogui per a poder córrer.
I jo que em pensava que era quan havíem d'afluixar més...
Ja veus, cada dia s'aprèn una cosa nova!
I després parlaran malament dels polítics!

Jo també vull ser marquès!

O ben mirat, REI!
A més, sempre m'han dit que era el rei de la casa!
No, si ara resultarà que tots som monàrquics en aquest país. En aquest país d'homes, clar.
Perquè el càrrec és hereditari només per els homes.
Ja veus, encara em posaré a defensar la igualtat de sexes dins la monarquia.
Deixem anar taxant tot el meu ideari polític... republicà..., federalista..., progressista..., nacionalista d'esquerres.
Ostres! No és blava aquesta sang que em raja?
Calla, que se'm ha trencat el boli...