justícia?

“El Tribunal Supremo ha condenado a Baltasar Garzón a 11 años de inhabilitación y multa de 14 meses a razón de seis euros diarios y al pago de las costas por haber autorizado la grabación en la cárcel de las escuchas de los principales implicados de esta trama de corrupción con sus abogados. Esta condena, por prevaricación y violación de garantías constitucionales, supondrá la expulsión del togado de la carrera judicial”.
S'ha fet justícia?. L'han condemnat perque la resta de jutges són una colla de fatxes?. O s'havia passat en Garzón amb les seves decisions saltant-se la llei?. Hi ha un pam de net amb tot això?. Fins a quin punt quan anem a demanar justícia, tot dependrà del jutge que ens toqui?. Tant ambigua és la llei?. Les lleis que han d'acatar els jutges no les aproven abans la nostra classe política?.Tan incompetens són els nostres polítics?. Necessitem jutges o polítics mediàtics?. En definitiva, hem d'estar indignats o satisfets pel que ha passat?. Algú creu realment que la justícia en aquest país és justa?.
Au, home!.

Osti!... ja sóm al 2012?

Euskal Herria!

Ja tenim als “experts internacionals” donant-nos lliçons de com hem d'acabar amb ETA.
Una colla de criminals que defensen la lluita armada com a eina per aconseguir la independència de “las Vascongadas”.
A veure si ens entenem!. L'ús de la violència en un Estat democràtic només està en mans de les forces de seguretat de l'Estat!. I pretendre que anteposin la defensa del que es just davant de la legalitat vigent serà sempre una entelèquia.
Per sort en el cas de Catalunya, podem respirar tranquils!. El conseller Felip Puig, ho té molt clar!.

I els estrangers més valdria que parlin del que saben. Per que ja em direu que saben els de Nacions Unides quan critiquen l'actuació de l'Audiència Nacional en matèria antiterrorista. Com quan apliquen el règim de detenció incomunicada als sospitosos... I si s'equivoquen de tant en tant, què?. “Errare humanum est”. Tot sigui per preservar la nostra unitat nacional.
I que quedi clar!. Espanya no és un invent. “España somos nosotros, nuestros antepasados y todos los que hemos forjado esta gloriosa Nación”. Uf!. Que descansat que he quedat!.
I tornant a las Vascongadas. Què pretenen ara, acabant amb ETA?. Crear més atur?. Deixar a tot aquest munt de guardaespatlles i escoltes al carrer?.
I al meu amic, en Mayor Oreja que és propietari de empreses de seguretat... què!. Apa, a acomiadar gent, no?. I de què viurà!.
... Sort que el 20-N està al caure!.

Miracle!

Ja em teniu el passat dilluns 10 d'octubre a les 9 del vespre, escoltant ràdio Sant Celoni. Què passava a aquelles hores?. Fins i tot tenia la tele tancaaada!.
Doncs, ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Celoni per a debatre una modificació de crèdit per un import de 842.000 euros. Pasta gansa, oi?.
I pel que sembla, la majoria d'aquests calés eren per a pagar factures d'enguany. Ai mare!. Veig que ja fan com nosaltres, treure diners dels estalvis per a salvar el dia a dia.
I com s'ho van fer els nostres “electes”?...
A l'anterior ple acordaren deixar aquest punt sobre la taula, reunir-se tots els grups polítics, debatre i intentar consensuar-ho. Què maco!. Com a ciutadà celoní, em vaig sentir molt orgullós dels nostres polítics!. En temps de crisi, tothom hi ha de ficar el coll i deixar-se de partidismes.
Pel que vaig sentir però el passat dilluns, aquesta reunió no és va arribar a fer mai -si no ho vaig entendre malament-. PSC, CiU i la CUP es varen dedicar a treballar en les seves propostes. I com reconeixia la CUP a enviar-les a la resta de grups fins i tot el mateix diumenge, un dia abans del ple.
... Entenc el populisme del PSC, no proposant cap retallada per no fer-se malveure davant dels seus “clients”. És més còmode que es mullin els altres!.
... Entenc la política de pals a les rodes que CiU anirà fent al llarg d'aquests 4 anys. Prou que ho varen patir quan manaven també amb minoria. Vendetta!!!
... Entenc a la CUP que ja s'ha fet gran i es comporta com un partit més... no han exigit el debat, reunió, consens, previ al ple!... prefereixen el joc de majories i minories, de fer saber a tothom que tenen la clau, enlloc de fer de pal de paller!... han picat l'am i ara són ells els dolents de les retallades aprovades!.. I què?. Han triomfat!. S'ha aprovat la seva proposta!
I ... entenc a ICV pagant la novatada, reclamant aquest treball conjunt i creient encara que regidors i regidores deixaran aparcades les seves “sigles” i faran pinya per a tirar endavant aquest Ajuntament. Pobrets!. Ja n'aprendran!
Caram!. Si ara resulta que ho entenc tot!. Miracle!. Miracle!

La Hispanidad!

LA MALA REPUTACIÓN

En mi pueblo sin pretensión
Tengo mala reputación,
Haga lo que haga es igual
Todo lo consideran mal,
Yo no pienso pues hacer ningún daño
Queriendo vivir fuera del rebaño;
No, a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
No, a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos todos me miran mal
Salvo los ciegos es natural.

Cuando la fiesta nacional
Yo me quedo en la cama igual,
Que la música militar
Nunca me pudo levantar.
En el mundo pues no hay mayor pecado
Que el de no seguir al abanderado
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Todos me muestran con el dedo
Salvo los mancos, quiero y no puedo.

Si en la calle corre un ladrón
Y a la zaga va un ricachón
Zancadilla doy al señor
Y he aplastado el perseguidor
Eso sí que sí que será una lata
Siempre tengo yo que meter la pata
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Y a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Tras de mí todos a correr
Salvo los cojos, es de creer.

Ya sé con mucha precisión
Como acabará la función
No les falta más que el garrote
Pa' matarme como un coyote
A pesar de que no arme ningún lío
Con que no va a Roma el camino mío
Que a le gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Que a le gente no gusta que
Uno tenga su propia fe
Tras de mí todos a ladrar
Salvo los mudos es de pensar.

Georges Brassens