Deu ser pel temps, però avui ens hem aixecat neurofilosofictrascendentals!.
Quin sentit té... on anem... què hi fem... no tinc un duro...
Per què cada setmana trec, no la grossa sinó calés per buscar la grossa?
Per què el govern dona diners – nostres per cert – als bancs, i quan nosaltres anem al banc a demanar un crèdit no veiem ni cinc?
No serà perquè els que governen pertanyen a algun partit polític que – casualment - està en mans dels bancs pels crèdits concedits?
Què passaria si els bancs exigissin als partits polítics els diners que els hi deuen?
Qui segueix tenint la paella pel mànec en aquest sistema capitalista?
Ja ho deia en Quevedo... “poderoso caballero es don dinero”
4 comentaris:
Ja era hora de que poséssis el dit a la nafra, Lloby! Aquest (el diner) i no un altre és qui veritablement remena les cireres polítiques del poble. Un exemple? Estigueu atents al cas "Altrium", perquè hi haurà sorpreses ben aviat...
haya mie de blo,isca er gueno q es ma feo q la oztia,y arrugao
A veure qui m'explica l'anterior missatge, perquè no ho entenc
no estas sol
Publica un comentari a l'entrada