Ai, els pagesos!

Ai, els pagesos!.
Sant Celoni envoltat de parcs naturals, i amb una pagesia gairebé inexistent.
Podem estar cofois quan parlem del creixement dels boscos en el nostre entorn?.
Fa una colla d'anys, quan s'anava a la Font de Bocs - a més de gaudir d'una font que rajava - ens recorden alguns que feies tot el camí anant picant del raïm que et trobaves arreu per la gran quantitat de vinyes que hi havia. Ara en canvi pins a dojo!.
Les antigues masies i els seus camps de conreu amb que s'han convertit ara?.
Enlloc de camps fent de tallafocs, i de pagesos fent de protectors del territori, què tenim ara?.
Massa forestal improductiva, boscos, boscos, boscos... i com cada any a esperar que no ens toqui el rebre amb els incendis de l'estiu.
La Diputació, rèmora d'altres temps, amb uns recursos i amb uns funcionaris inimaginables, ara sembla ser que s'ha donat compte que el que cal és tornar a omplir el nostre territori forestal de pagesos que vetllin pel seu bon estat.
Donat que els nostres polítics no s'acaben de decidir a traspassar les Diputacions a la Generalitat – un altre dia podem parlar dels motius interessats d'aquest culebró - esperem, ara que s'acosten vaques magres que el seny s'imposi i enlloc de convertir els nostres parcs exclusivament en espais d'oci per l'àrea metropolitana, tornem a poder gaudir d'un territori viu i amb una pagesia com Deu mana. Encara que se'ls hagi de fer funcionaris!.